Des de fa VUIT ANYS, els mateixos anys que porta el Sr. D. Manuel Alvaro a l’Alcaldia d’Alboraia, sóc un dels diversos representants de les mares i pares d’alumnes de l’ensenyament públic d’Alboraia: sóc un pare més.
Ell, D. Manuel, és bona persona i millor polític, però ja toca que descanse. S’ho ha guanyat.
Com a representant de les mares i pares d’alumnes del CEIP Cervantes (ara ho sóc de les del nostre institut IES La Patacona) les úniques persones (autoritats) de l’Ajuntament d’Alboraia que s’han acostat i m’han demanat què necessitava, m’han donat suport i, s’han preocupat i han treballat per l’ensenyament públic al meu poble, han estat els responsables del Bloc d’Alboraia. Sempre ho he dit: des de Francesc Navarro fins Àngels Belloch. Des de fa VUIT ANYS.
Ací, a Alboraia, no hi ha Partit Popular, si no D. Manuel (serà perquè és molt bon polític o perquè la gent que el fa costat assumix aquesta autoritat sense més. Sincerament, no ho sé), el fet és que, l’esmentat Sr. D. Manuel (que no el PP), ha passat alegrement de tot allò que els nostres centres públics: CEIP Ausiàs March, CEIP Cervantes, i el nostre institut IES La Patacona, necessitem i demanem un dia sí i un altre també, des de fa VUIT ANYS.
Per al curs escolar 2007-2008, al voltant de 90 (NORANTA) xiquetes i xiquets de 3 anys, nascuts a Alboraia, no tindran taula i cadira en les escoles del seu poble. VUIT ANYS després. Una vegada més. No passa res, «la Conselleria d’Educació garanteix l’escolarització de totes les xiquetes i xiquets» i, ací a Alboraia ho fa gràcies a D. Manuel. Allò que mai ens expliquen, perquè ni tan sols ells ho saben, és com s’ho faran. En quines condicions?
Jo, ja en tinc prou.
Ferran Asencio