La nostra llengua és un dels patrimonis històrics i culturals més importants que pot gaudir i presumir el nostre poble. El valencià representa el vehicle de comunicació propi i tradicional entre els valencians i, per tant, un element cultural de la nostra terra que ens ha identificat al llarg de la història. Un tret d’identitat que sentim i ens enorgulleix com a poble i que hem de defensar, cultivar i conservar, reconeixent i valorant sempre la nostra història, malgrat els continus atacs lingüístics que patim.
Des del BLOC d’Alboraia pretenem reflexionar sobre l’obligació i el deure de les administracions públiques per garantir les premisses establertes en la normativa d’aplicació al respecte de l’ús de la nostra llengua en tots els àmbits de la vida quotidiana i en les relacions amb l’administració. L’Ajuntament ha de vetlar pel compliment normatiu com a òrgan gestor de referència i té la funció de fomentar l’ús normalitzat de la nostra llengua en tots els àmbits i, per tant, també en la comunicació amb els seus conciutadans.
En aquest sentit, trobem nombrosos exemples de la política unilateral en quant a la llengua de comunicació per part de l’administració municipal, o siga, per part del PP que ostenta el govern d’Alboraia. Podem començar citant el mateix nom oficial del poble, «Alboraya», una denominació castellanitzada, doncs no cal anar lluny per veure que no hi ha cap cas comparable en els pobles dels nostres voltants a l’Horta Nord (per exemple, Almàssera, Tavernes Blanques, Foios, Bonrepòs i Mirambell, etc.).
Continuem amb la rotulació de les senyals d’ubicació que la nostra administració local gestiona en l’interior d’Alboraia on podem comprovar que el castellà es l’única llengua. La relació administrativa amb el contribuent també comporta la mateixa política lingüística, donat que la majoria de la documentació burocràtica i impresos municipals, així com la pàgina web del municipi, es troben exclusivament en castellà.
D’altra banda, totes les campanyes sorolloses i magestuoses que omplen de satisfacció al PP i els seus adeptes, però també omplen el nostre territori i instal·lacions, ens arriben sempre amb el mateix idioma, de fet l’únic per a ells, com no, el castellà. Així, des de les propagandes amb cartells, pamflets i pancartes fins al diari intern de distribució ciutadana del Partit Popular.
Llevat d’honroses excepcions, la llista d’exemples que podríem imputar a l’Ajuntament d’Alboraia com a responsable d’aquesta política lingüística seria inesgotable. Aquest foment d’una progressiva castellanització inclou molts àmbits del nostre quefer quotidià, així com la relació dels habitants amb l’administració. Sempre hi trobarem un element comú, la predominància clara de la llengua castellana front la nostra llengua, quant no directament la absència d’aquesta. Si l’administració municipal continua optant per aquesta política lingüística, el procés de substitució del valencià serà imparable.
Des del BLOC, denunciem que l’equip de govern hauria de deixar enrere el continu oblit i maltracte cap al valencià, doncs hauria de garantir una igualtat en les comunicacions als conciutadans en la dues llengües oficials al País Valencià. El nostre col·lectiu entén que governar un poble i gestionar els recursos dels conciutadans ha de permetre respectar totes les sensibilitats sense cap tipus d’exclusió social, cultural o lingüística.
Per tant, en el cas de la llengua pròpia dels valencians que defensem qui estimem la història, cultura i tradicions valencianes com a patrimoni que ha de perdurar, cal denunciar l’escassa utilització com a vehicle de comunicació al nostre poble per part de l’Ajuntament d’Alboraia, així com el nul esforç per garantir el seu aprenentatge, evitar la extinció i fomentar la unitat i normalització de la llengua.
Pau Tomàs i Garcia