logo-bloc-alboraia.jpgLa firma del conveni amb la Generalitat per part de l’ajuntament del PP és la consolidació d’un sistema pervers de fer les coses per part de les administracions per varies raons. La construcció d’infraestructures de ferrocarrils que discorren íntegrament dins de la Comunitat és competència exclussiva de la Generalitat. O això era fins ara. El sistema encetat per Manuel Àlvaro amb la benedicció de la Conselleria és: «l’ajuntament que puga pagar les obres, en almenys la mitat del seu cost, se li fan, sinó no».

Vertebrar territori, ajudes al desenvolupament de zones desfavorides, tractar de nivellar els territoris apropant-los als més avançats… tot això s’ha esfumat en una signatura. Perque si un altre ajuntament aconseguix que se li soterren les vies sense tindre que pagar ni un cèntim vol dir que el senyor Àlvaro és un babau a qui li han pres el pèl amb els diners de tots (36 milions d’euros encara maregen: 6.000 milions de pessetes entre 20.000 habitants = 500.000 pessetes = 3.000 euros, més el que falta pel tamvia a Patacona i Saplaia). ¿Perque si un ajuntament no paga el cost està condemnat a tindre unes infraestructures obsoletes o a no tindre-les?

Si açò és trasllada a altres organismes, ¿vol dir que si volem un AVE soterrat haurem de pagar al menys la mitat del seu cost? Si l’ajuntament té 36 milions d’euros per a soterrar les vies ¿per què tenim les carències en infraestructures educatives que tenim?, ¿per qué ha de demanar crèdits de caixa per a pagar nòmines? i ¿per què arrossega un dèficit de sis milions d’euros?«Tot es pagarà amb plusvàlues de la construcció i no va a costar un euro als alboraiers». Esta frase tant bonica du un altra lectura; s’hauran de fer pisos molt cars per a que els constructors puguen assumir els costos de tan altes plusvàlues. Despedim-se de VPO, o pisos a baix preu, (de menys de 30 milions de pessetes, si això es pot considerar un preu baix). Si tots els diners trets de fer els pisos es dediquen a soterrar el Metro, ¿en quins dines es faran els col·legis, centres cívics, i tot tipus de dotacions que necessiten els nous veïns del poble? Tornarem a tindre unes noves carències dotacionals que arroseguem des de fa temps.I l’últim raonament que hem de fer es; ¿quin és el límit del poble que volem? Son un poble que ha crescut un 30% en deu anys, passant de 14.000 a més de 20 mil habitants. Ara es planteja triplicar-se en menys temps. Volem arribar a 30.000?, a 40?, a 60? És possible plantar-se?
 
Tot el plantejament fet pel govern del PP pareix una cursa sense fi. Una pilota que no pot parar perquè si para es desunfla.