p1450496.JPGArticle d’opinióSembla que vivim en un poble ben estrany. Sóc un ciutadà d’Alboraia que passejant pel carrer veig una publicitat municipal en diversos panells públics i en banderoles penjades dels arbres on un senyoret, amb somriure cínic i sospitós, ens proclama clarament que els ciutadans d’Alboraia som uns privilegiats doncs no paguem impostos municipals. Quant arribe a ma casa, em trobe dintre de la bústia el meu rebut anual de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica. No ho comprenc. Aleshores, aquesta gent de l’Ajuntament m’està enganyant o és què no sóc prou intel·ligent per entendre la situació.
 
Senyors del Partit Popular una miqueta més de seriositat, per favor! A qui volen prendre el pèl? A sant de què aquesta hipocresia de campanya publicitària? Com pot ser que l’equip de govern pense que la majoria de ciutadans d’Alboraia som imbècils?Ara resultarà que el nostre estat del benestar com a ciutadans del primer mon és tan elevat, que en el meu poble no cal fer cap tipus d’esforç econòmic ni recaptar diners als veïns per a la gestió dels nostres serveis més bàsics: socials, culturals, educatius, sanitaris, infrastructures, etc. A més, recorde que segons publicà el diari Las Provincias (16/12/2006): “Alboraya tendrá un presupuesto municipal de 150 millones de euros, lo que lo convierte en el más alto de los pueblos de la provincia. Su Ayuntamiento será el más rico al convertirse en promotor urbanístico.” Es a dir, es suposa que els ciutadans no paguem cap impost però som els més rics dels pobles del País.
Malauradament, només em queda pensar que l’Ajuntament té una fàbrica amagada de diners treballant en continu o, definitivament, ja hem venut tot el nostre patrimoni territorial del terme municipal d’Alboraia com si fos qualsevol empresa privada. La qüestió de fons és que estem parlant de la gestió pública i, per tant, dels diners que generen i pertanyen a tots els contribuents d’Alboraia.


És evident que per dur a terme amb eficàcia la gestió dels recursos d’un poble, cal tindre una recaptació equilibrada de diners entre tots els ciutadans. Per tant, no tan sols l’excepció total de taxes municipals no és factible si volen dotar als ciutadans de serveis públics de qualitat, sinó que en aquest cas concret es tracta d’una campanya publicitària mentidera, incoherent i, per descomptat, pagada pels mateixos veïns d’Alboraia.

Pau Tomás i Garcia