Passejada per l’Alboraia històrica amb Enric Climent, hui dissabte 16 de febrer

On estava la tenda, l’ajuntament, el molí o el llavador del poble; els casinos republicà, carlista i lerrouxista i l’Ateneu; com fou l’erecció de l’actual església del segle XVIII; o episodis que mostren Alboraia com un poble solidari (els quantiosos llegats per a persones pobres, ajudes municipals o el pagament d’impostos progressiu segons cinc grups de contribuents). També com fa quatre segles ja hi havia metge i escola pública. Són algunes de les qüestions que l’investigador Enric Climent i Martí ha explicat aquest dissabte 16 de febrer en una excursió històrica guiada pels carrers del municipi, organitzada per Compromís per Alboraia i on han participat més de 50 persones.

La passejada, que ha començat a les 10 hores al Parc de les Vies (entre l’orxateria Nou Bon Aire i La Sucrera) pretén mostrar que a Alboraia “tenim molta història i cal contar-la”, segons Climent. L’investigador recentment ha escrit un llibre sobre el municipi (Alboraia, cinc segles a través d’una família) per al qual ha investigat durant més de trenta anys als arxius del Patriarca i del Regne, entre d’altres, i a la premsa els dos últims segles. “Conéixer la nostra història és important per a afrontar un futur millor”, ha destacat l’autor. La passejada, de dos hores, ha inclòs tres parades.

La primera, al punt d’ixida, ha permés conéixer l’horta del sud del terme i la comunicació natural amb la ciutat mitjançant el camí vell, fet que per exemple va influir en la participació en la Guerra del Francés, amb soldats allotjats al poble. També es s’ha parlat de la inundabilitat d’Alboraia, i especialment d’aquesta zona ara urbanitzada, el curs del Barranc del Palmar, el qual històricament ha provocat inundacions en la zona, l’última l’any 2001. Respecte a l’horta, Climent ha explicat com les revoltes dels llauradors alboraiers per les càrregues impositives han sigut nombroses al llarg de la història. Per exemple, l’any 1663 més de 40 llauradors, un 60% dels que hi havia al poble, foren detinguts a València en un assalt a la ciutat.

La segona parada, en la Plaça, ha permés a l’investigador alboraier situar la tenda, la cambra del forment, el fossar, l’ajuntament i dimensionar l’església actual (de principis del segle XVIII) i també l’anterior, del XIII i que es va alçar sobre l’antiga mesquita. A la plaça han succeït fets inoblidables en la història d’Alboraia, com a primers del segle XX va ser la primera festa de l’arbre amb els xiquets de l’escola, un acte promogut pel mestre Simón Aparicio, qui també va promoure un acte per la pau demanant l’armistici en la I Guerra Mundial.

En la tercera parada, al carrer Miracle cantó amb Molí, Enric Climent ha explicat la importància de la séquia de la Font i el seu molí, i on estava el llavador, a més d’una de les propostes que l’ajuntament va plantejar a finals del segle XIX: la construcció d’un balnerari. Va ser a aquest carrer, el de la Font (actual Colón) on, l’any 1901, va arribar la llum pública per primera vegada al municipi. També, l’inici del carrer Colón pel nord ha sigut tradicionalment el lloc més baix del poble, i aquest fet ha quedat reflectit en una placa que mostra fins on va arribar el nivell de la riuada de 1949.

Ajuntament junt l’església

Fins al segle XIX, Alboraia estava dedicada completament a l’agricultura. Segons Enric Climent, l’església, al segle XVII era el centre neuràlgic del poble i l’ajuntament estava en el que ara és el cantó del carrer Miracle i Badia (l’antiga farmàcia), mentre que el molí se situava a l’actual Colón.

El poble s’estenia al nord de l’església, i cap a l’est. Ja a primers del segle XX la Plaça i els seus voltants continuaven sent el centre de la vida local, fins al punt que hi havia fins quatre casinos: el republicà, a l’actual carrer Cabanyal (cantó Miracle) i que passà a la Plaça, on està ara la caixa d’estalvis; l’Ateneu, que va començar en la Plaça, casa Corella i després on està ara, i que va organitzar els Jocs Florals de l’any 1928; el casino carlí, al carrer Molí cantó amb Desemparats; i enfront d’aquest, el dels lerrouxistes.

En l’any 1904, segons recorda Climent, l’escriptor Vicent Blasco Ibáñez va participar en la inauguració del primer casino republicà, precedit per la Marsellesa i l’Himne de Riego, en un poble on el carlisme era el moviment polític més important. L’escriptor valencià al míting comentà que uns anys arrere, quan venia a Alboraia, calia dur pistola.

Peus de fotografia:

  • Persones participants en la visita guiada pel centre històric d’Alboraia, amb Enric Climent
Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *