Decidir en quines mans deixem la gestió del poble és un acte transcendent sobre el que cal reflexionar molt. S’acaba la legislatura i tenim el pàrking acabat, els carrers del poble en alt i el soterrament de les vies es queda una altra vegada per fer. El Sr. Manuel Álvaro Manzano, com un pescador qualsevol, sap que, per a pescar cal escar (castellà: cebar el alzuelo) i no espantar els peixos, i ens ha promés ja en la campanya de dos legislatures el soterrament de les vies: L’ESQUER. Respecte al pàrking, susceptible d’escarotar un sector de l’electorat: ELS PEIXOS, el veïnat comptava amb la promesa reiterada de què no es faria (“El pàrking no es farà”, repetí en tres o quatre ocasions davant del public de la sala, firmà un document amb els afectats més directes comprometent-se a no fer res sense consensuar-ho primer amb ells i el diari municipal publicà la notícia en primera pàgina: “EL PÁRKING DE LA AVENIDA DE LA HORCHATA NO SE CONSTRUIRÁ”). Guanyades les eleccions amb majoria absoluta un any després, començà les obres del pàrking oblidant-se del soterrament de les vies del metro.
Amb aquest doble engany, sobra per a fer la valoració del personatge que ara té la barra de tornar-nos a demanar el vot donant per fet el soterrament de les vies (“El soterramiebto de la línia 3 un gran proyecto hecho realidad (sic)”, podem llegir a la pàgina tres de la fulla que anuncia la candidatura del PP.
No dic jo que tenen molta barra! I que en direm de “El metro bajo tus pies”, campanya per la que hem pagat 40.000 euros els alboraiers! Supose que ja sabem tots que els “burros” no volen, eh?). La conclusió podria ser: si vols que et prenguen el pèl (i alguna altra cosa de pas), torna a votar-lo. I pareix ser que molta gent, veïns i testimonis de les seues sòrdides maniobres, ho faran.
Fa por pensar-ho. Resulta increïble, però és evident que, encara que tots coneixem això de “por los hechos los conoceréis”, sempre hi ha qui no ho veu o qui no ho vol vore per més clars que siguen els fets. La naturalesa humana està plena de contradiccions, i cadascú acaba fent la seua. Aquest és sense cap dubte el principal problema de la democràcia. No és fàcil entendre’ns i encara menys coincidir tots en una decisió important. I no ens enganyem, dels desoris dels polítics, els representants nostres, sóm responsables nosaltres.
Cal reflexionar, perquè, tractant-se de fets evidents i de persones intel·ligents i amb principis morals, no deuria ser impossible posar-nos d’acord amb una cosa de tanta transcendència com aquesta.
Els elements que tenim en aquest moment per a volorar la gestió del Sr. Manuel Álvaro no tenen volta de fulla. D’aquests vuit anys que ha presidit el nostre ajuntament, el poble se salva a mitges gràcies a la oposició decidida d’algun partit minoritari i la valentia i l’esforç de molts ciutadans. No es tracta en aquest cas d’incontrolats agitadors de masses que escaroten el veïnat per afició. No. Aquesta gent del carrer i les pancartes no són desqueferats desficiosos. Es tracta de veïns responsables i honestos que tenen massa faena com tots i, en acabar-la, els agrada dinar i sopar tranquils i quedar-se amb la família. Però es preocupen, s´han preocupat i es mouen, perquè els negocis del Sr. Manuel Àlvaro Manzano i el seu equip de govern els suposa la ruïna a alguns d’ells i, per a tots en general, el deteriorament de les condicions de vida del poble i la seua mateixa destrucció. I tingam en compte que, carregats de raó i tot, no és fàcil lluitar contra les autoritats per més indignes que siguen.
La legislatura s’acaba i el Sr. Manuel Àlvaro Manzano, amb el seu equip de govern en majoria absoluta a l’ajuntament, tenen problemes, gràcies a Déu, per a tancar els negocis que es duen entre mans. Per aquest motiu únicamnet, s’estan gastant els diners nostres amb publicitat de projectes més o menys quimèrics. La facilitat per a la mentida del Sr. Manuel Àlvaro és de sobra coneguda i la seua activitat publicitaria fa ja un parell d’anys que superà els límits de la credibilitat.
A hores d’ara, dels comerços de la zona de la plaça de Tomàs i Valiente, alguns han tancat i els altres han patit totes les dificultats d’unes obres que, segons l’alcalde, havia de durar només catorze mesos. La legislatura deixa evidentment molts més damnificats. En primer lloc, tots els alboraiers que ara tenim un poble molt menys habitable. I molts han patit o pateixen de manera particular conseqüències directes de la pèssima gestió dels interessos dels veïns.
El BLOC ha sigut i és una candidatura eficient i responsable que s’ha acreditat fent oposició durant tots aquests anys tan difícils. Ara és el moment de votar-los. Feu el que volgau, però tingau en compte que les conseqüències dels vots inconscients, interessats o clarament perversos, els patim tots.
Alboraia, 6 de maig de 2007
C. Martí Adell